CATÀLEG D'EXPOSICIONS PRÒPIES
 
En aquest apartat trobareu diferents exposicions promogudes des de l'Institut d'Estudis Vallencs.
 
Algunes d'elles es podem demanar. Podeu consultar característiques i condicions fent clic sobre cada títol.
 

 
  • Josep M. Vives Castellet. Patrimoni Humà
Imatges de l'exposició                     Plafons de l'exposició               Fitxa (no disponible)

Josep M. Vives Castellet (Valls 1888 - 1954) fou fill de Ramon Vives, un propietari rural de Montferri, i de la vallenca Josepa Castellet. Orfe de molt petit, inicia els seus estudis a les Escoles Pies de Valls i realitza el Batxillerat com a intern a les de Tàrrega, on coincideix amb el pintor vallenc Jaume Mercadé, amb qui l'unirà una gran amistat. El 1904, motivat per la seva afició pel dibuix i la pintura, comença els estudis d'Arquitectura a Barcelona, obtenint el títol d'arquitecte el 18 de juliol de 1914.
Durant els anys de carrera s'instal•la primer en una pensió del carrer Balmes i després en un estudi, on conrea la pintura, afició que unida a l'excursionisme i el seu interès pel patrimoni artístic i local configuraran les seves grans passions. En aquesta època és un assidu al Cercle Artístic de Sant Lluc, on descobreix la noció "d'obra d'art total", preconitzada pel modernisme d'origen germànic i aplicada a Catalunya per diversos artistes del mateix cercle.
Un cop acabats els estudis, empren un viatge cap a Alemanya, país pel que sent veritable atracció. L'inici de la I Guerra Mundial l'impedeix arribar a Berlín, però sí a Frankfurt i Bayreuth.
De tornada s'instal•la una breu temporada a Barcelona, obrint despatx al carrer de Sant Antoni, però ja el 1916 torna a Valls, ciutat en la que el 1917 contreu matrimoni amb Assumpta Ferrer Fontanilles, filla d'Eliseu Ferrer i Queralt, advocat i, durant molt de temps, administrador del Banc de Valls. Amb ella va tenir 6 fills. Josep M. Vives instal•la el seu despatx professional a la seva pròpia casa, al carrer dels Metges de Valls, dos edificis annexes cedits per la família de la seva esposa i que l'arquitecte Vives reformà, esdevenint una petita joia inclosa dins el corrent modernista però ja amb un destacat regust noucentista.
Tot i haver deixat Barcelona, durant els primers anys de professió, alguns amics de carrera li fan encàrrecs interessants, com és la sèrie d'aixecaments de diferents elements del patrimoni arquitectònic del l'Alt Camp i la Conca de Barbera, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona (1928) per divulgar el patrimoni cultural català (Repertori Iconogràfic de la Mancomunitat, 1914-1925).
Aquest encàrrec i d'altres li permeten continuar la seva afició excursionista, també compartida per altres vallencs destacats amb els que mantingué una bona amistat (Francesc Ribas, Manuel González Alba, Robert Gerhard i els germans Pau i Jaume Mercadé).
El 1919 és nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que ocuparà fins el 1953, només un any abans de la seva mort, mentre que el 1930 és també nomenat oficialment arquitecte municipal de Torredembarra. Tot i que sense nomenant oficial, col•laborà amb diferents ajuntaments de l'Alt i Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.
Aquesta opció professional és un exemple de l'interès de Josep M. Vives en aquella idea d'arquitectura global (dissenyava edificis, mobiliari, lluminàries, monuments, etc.) però aplicada també al vessant social i a la millora de la vida dels ciutadans, fent projeccions de futur en l'espai urbà (a Valls el passeig de l'Estació, El Pati, o la plaça del Quarter, a Torredembarra el seu Passeig Marítim), implementant mesures higièniques i d'instal•lacions públiques (xarxa d'aigües), i fins i tot interessant-se per la docència, esdevenint mestre a l'Escola del Treball.
A banda de la seva acció com a arquitecte, urbanista, dissenyador i fins i tot en alguns casos enginyer, no va descuidar la importància de l'associacionisme per a millorar també la condició de la professió, tant la d'arquitecte en general com la d'arquitecte municipal en particular, essent cofundador de la Delegació a Tarragona del Col•legi d'Arquitectes de Catalunya (12 de novembre de 1931).

L'arquitecte Vives va conèixer el modernisme, el noucentisme, les avantguardes i el racionalisme. La seva obra, poc coneguda però molt extensa i interessant, reflexa influències de tots ells, combinant l'interès pels detalls i ornaments artesanals típic del modernisme, el gust per les composicions ordenades del noucentisme, la sensibilitat del catalanisme conservador de la Mancomunitat, la promoció dels nous hàbits socials sorgits amb la modernitat, i l'interès per les necessitats de la seva professió.


  • Fra Josep de la Concepció. Patrimoni humà

Imatges de l'exposició                     Plafons de l'exposició               Fitxa

Fra Josep de la Concepció (Valls, 1626-Nules, 1690) és un dels arquitectes més reconeguts que ha donat la ciutat de Valls. Fou frare llec carmelità i vestí l'hàbit al convent de Mataró, l'any 1651. De formació autodidacta, va excel•lir en el dibuix de les traces, per això se'l coneix com El Tracista.
 
Va treballar especialment a Catalunya però també a altres punts de l'estat (justament tornava de Castella quan va morir a Nules el 1690). Aviat obtingué un gran prestigi i per això, des de diversos àmbits, se'l reclamà per traçar i dirigir construccions de diversa índole, tant religioses com civils. D'aquestes últimes, hem de destacar l'Ajuntament de Vic (1670) i la remodelació del Palau del Virrei (1668-1688) de Barcelona, dues de les obres més importants d'aquesta època. I pel que fa a les obres de caire religiós, a més de projectar els convents de l'orde a Tarragona, la Selva del Camp, Balaguer, Tortosa, Gràcia, Vic i Madrid, cal destacar les obres de les esglésies de Tàrrega, de Sant Feliu de Torelló, la traça per a la nova catedral i el projecte de palau episcopal de Vic, el projecte de la façana de la catedral de Girona, la Capella del Santíssim de Sant Pere de Reus i, especialment, el campanar de Vilanova i la Geltrú, que va servir de model per als campanars de Cubelles i del Vendrell. L'obra que ha arribat als nostres dies exactament tal qual la va idear Fra Josep de la Concepció és precisament la Capella de la Concepció de la Catedral de Tarragona.