Fons de bibliogafia teatral
L’Institut d’Estudis Vallencs vam signar, el novembre del 1986, un conveni amb la família de Pere Mialet Rabadà mitjançant el qual l’entitat rebia en donació el seu fons bibliogràfic, amb el compromís d’establir una secció específica de teatre a la Biblioteca de l’IEV.
Després de successives donacions, l’entitat disposa d’un interessantíssim fons de bibliografia teatral –llibres i revistes– que comprèn gairebé des de finals del segle XIX fins els anys 60 del segle XX.
Pere Mialet i Rabadà (esboç biogràfic)
Periodista, narrador i comediògraf. D’escriptura fàcil, planera i irònica, Pere Mialet (Valls, 1900-Barcelona, 1968) va conrear una gran quantitat de gèneres literaris –poesia, contes, narracions, novel·la, teatre, periodisme-, d’entre els quals destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no només tenia vocació sinó un gran ofici.
Malgrat tot, el nom de Pere Mialet, com el de tants altres, no sovinteja en els llistats dels grans periodistes catalans dels anys 20 i 30 del segle XX. Tanmateix, el periodisme d’aquella època deu molt als Pere Mialet que donaren sentit, substància i contingut a la premsa de Barcelona i, molt especialment, a l’efervescent premsa local i comarcal catalana de l’època.
Al llarg de la seva vida Pere Mialet col·laborà en una cinquantena de capçaleres diferents, entre les quals sobresurten, a Valls, Pàtria i Acció Comarcal, on destacà com a polemista hàbil i incisiu, i a Barcelona, L’Esport Català, La Nau, L’Opinió, Mirador, La Publicitat i La Humanitat.
Paral·lelament al periodisme anà desenvolupant un vessant de creació literària, de caràcter popular, amb especial dedicació als contes i a la novel·la curta, generalment basada en l’experiència personal.
Pere Mialet ocupa també un espai de singular rellevància en el teatre català de la postguerra, en particular en el que afecta el teatre amateur que, si tenim en compte que en aquells moments era pràcticament l’únic que popularment i socialment existia, ens adonarem del grau d’interès que tingué la seva obra.
En un altre sentit, Pere Mialet era un Vallenc que tot i viure a Barcelona, sentia una gran estima per la seva ciutat nadiua, estima que va saber transmetre també a les seves filles. Bon exemple és la seva intervenció activa en la reivindicació i promoció d’estudis i publicacions a l’entorn d’autors vallencs o de temàtica vallenca, una antiga idea que cristal·litzà amb el pas dels anys en els “Estudis Vallencs” –el que després seria l’Institut d’Estudis Vallencs- iniciats per un grup de vallencs residents a Barcelona, del que ell en formava part.
Dins les col·leccions de l’Institut d’Estudis Vallencs, és autor de la biografia editada de manera pòstuma Jaume Mercadé, pintor i orfebre (1970).
Bibliografia:
- Martí i Baiget, J.: Pere Mialet i Rabadà (1900-1968) Periodista, narrador i comediògraf. Biblioteca d’Estudis Vallencs XLIII. Institut d’Estudis Vallencs. Valls. 2005.
- Olaya i Galceran, M.: Pere Mialet i Rabadà, Quaderns de Vilaniu/ Miscel·lània de l’Alt Camp num.40, pp 71-86; novembre 2001.
Enllaços d'interès
Contingut del fons teatral “Pere Mialet”
