L’arqueòloga M. Ester Fabra Salvat, ponent de la Comissió d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Vallencs ha finalitzat una important recerca històrica i arqueològica centrada en el Castell de Vallmoll que es preveu publicar a finals de l’any 2024, titulada Els barons de Vallmoll: vincles familiars i ocupación del Castell. Una visió històrica i arqueològica, que formarà part de la col·lecció Per conèixer l’Alt Camp.
Les excavacions arqueològiques portades a terme l’any 2011 al castell de Vallmoll van posar al descobert una història captivadora entorn a un monument que, malgrat la seva visibilitat i situació, era molt desconegut. Els successius ensorraments dels seus murs, el reaprofitament com a pedrera de materials i l’espoli s’han anat emportant valuoses informacions que ara recobrem mitjançant l’arqueologia i la recerca documental i arxivística.
Els treballs arqueològics, malgrat no esgotar totes les seqüències, van evidenciar la majestuositat de l’edifici i l’aparició de interessants sèries de ceràmiques de luxe. La documentació trobada en els diferents arxius consultats ho ha refermat aportant informacions molt valuoses sobre la seva construcció i els vincles baronials amb el seu castell.
A l’estudi trobem dos apartat diferenciats, tot i que evidentment relacionats:
– La Baronia: L’estudi històric de tots els titulars de la baronia des del s. XIV fins el s. XIX, donat que les series ceràmiques de pisa aparegudes abracen aquest període incidint, preferentment, en la documentació que els vincula, directa o indirectament, amb Vallmoll. Així, es parla de les famílies Burgues (segles XV-XVI), Boixadors (segles XVII-XVIII) i Rocabertí-Dameto (segles XIX) a més d’investigar-se línies secundàries de la família Boixadors que van tenir lligams directes amb el castell.
–La vida al castell: Aquesta segona part es centra en els resultats de l’estudi dels materials vidriats apareguts durant l’excavació de 2011. S’explica l’exhibició de poder de les famílies nobiliàries catalanes i del castell-palau de Vallmoll com a representació material del poder polític i econòmic de la família nobiliària; del propi castell amb les seves reformes, i del parament de taula com a expressió de luxe i refinament, a partir de les ceràmiques vidriades i altres elements trobats durant l’excavació.
L’estudi va ser distinguit exaequo amb el 33è premi Rodon Giró convocat per la Fundació Ciutat de Valls, i ha rebut també el suport de l’Institut Ramon Muntaner.
Dues vistes de la reconstrucció del paviment format per pisa blava valenciana amb el motiu decoratiu “d’ossos” s. XV. Fotografia Burguete.
