L’audiovisual, una producció de Vilaniu Comunicació amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Vallencs, posa en valor la recuperació d’aquest assentament d’època ibèrica.
La vigília de Sant Jordi, el dimarts 22 d’abril, es va presentar a la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs el documental ‘El jaciment del Vilar de Valls’, un dels darrers actes que s’emmarquen en la commemoració del centenari de les primeres excavacions.
Aquesta efemèride va tenir el seu colofó 48 hores després, dijous 24, amb la conferència ‘La ciutat ibèrica del Vilar de Valls, després de 5 campanyes d’excavacions (2021-2025)’, que va pronunciar el doctor Jaume Noguera, director de les excavacions arqueològiques del Vilar.
L’audiovisual ‘El jaciment del Vilar de Valls’ posa en valor la recuperació d’aquest assentament d’època ibèrica, un dels més importants de Catalunya, i repassa els orígens alhora que aborda el seu futur.
El documental recull les intervencions d’Ester Fabra, ponent de la Comissió d’Arqueologia de l’IEV; de Samuel Burguete, de la mateixa comissió; del Dr. Jaume Noguera, arqueòleg, professor de la UB i director de les excavacions; de Sònia Roca, regidora de Centre Històric, Patrimoni i Urbanisme; del Dr. Ivan Cots, arqueòleg, professor de la URV i associat de l’empresa Iber. Arqueologia, Patrimoni i Turisme; d’Imma Teixell, Cap de Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya; i de Francesc Murillo, historiador i president de l’Institut d’Estudis Vallencs.
Íria Rodon i Artur Santos, de l’empresa Vilaniu Comunicació, van destacar que l’audiovisual ha estat un projecte que “s’ha anat coent a foc lent durant l’últim any i que va passar de ser un petit vídeo per a ser consumit per xarxes, a esdevenir un projecte molt més ambiciós en comprovar la magnitud de la informació recopilada i dels propis testimonis”. “D’una banda –va destacar Íria Rodon– volíem que el documental esdevingués un arxiu audiovisual de documentació històrica. En segon lloc, aquest curt també vol ser un homenatge a totes les persones que han cregut i han lluitat per la conservació d’aquest gran jaciment. I, en tercer i últim lloc, però no menys important, hi havia l’objectiu d’ajudar a dignificar la ciutat ibèrica del Vilar, una de les més grans de Catalunya. No hi ha present ni futur sense passat, i tant de bo aquest espai arqueològic aconsegueixi la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional”.
El president de l’IEV, per la seva banda, va comentar que aquesta cloenda del centenari vol ser realment el punt d’inici d’una nova mirada, molt més orientada cap el futur, de descoberta i posada en valor entre la ciutadania del que ha representat i del que pot representar aquest jaciment. Al mateix temps va posar en valor la feina feta pels companys de la comissió d’Arqueologia de l’entitat al llarg dels anys i especialment a l’actualitat, tot defensant, abans de tenir proves fefaents, l’existència d’un poblament ibèric que havia de ser molt més que un poblat, hipòtesi que ara s’està confirmant abastament. En aquest sentit, cal destacar el paper de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) gràcies a projectes com el dirigit pel Dr. Jordi López entre 2013-2017 “Testimonis arqueològics de la Segona Guerra Púnica al Camp de Tarragona» -treballant a partir del 2015 en col·laboració i combinació amb el projecte del Dr. Noguera («Guerra i conflicte al nord-est de la península ibèrica en època romana republicana, segles III-I aC»)- que va ser clau en la identificació per primer cop, del material cartaginès del Vilar i, per tant, el principal suport de la hipòtesi que plantejava la Comissió d’arqueologia de considerar El Vilar com l’antiga Kissa.
D’altra banda, el dijous 24 va tenir lloc la conferència ‘La ciutat ibèrica del Vilar de Valls, després de 5 campanyes d’excavacions (2021-2025)’ a càrrec del Dr. Jaume Noguera, i que serveix per cloure els actes commemoratius del centenari de les primeres excavacions. El Dr. Noguera va presentar l’estat actual de les excavacions, després de l’inici dels darrers treballs, l’any 2021, i va comentar que la quantitat de material recuperat és tan gran que han col·lapsat el laboratori d’arqueologia de la UB i han hagut de buscar altres llocs. També destaca que de les 6-7 hectàrees inicials, ja estem parlant d’una ciutat d’unes 9 hectàrees, xifra que es pot quedar curta amb les futures excavacions. Pel que fa al nom de la població, el Dr. Noguera destaca que amb les dades actuals, la ciutat de Kissa esmentada per Polibi o Cissis esmentada per Livi, només pot ser el Vilar de Valls.
