Biblioteca d'Estudis Vallencs

Assaig biogràfic realitzat per l’arquitecte i erudit Cèsar Martinell a partir del perfil que li va encarregar el consistori vallenc amb motiu de la inclusió del pintor Francesc Galofre Oller a la Galeria de Vallencs Il·lustres (actualment de Ciutadans Il·lustres) de l’Ajuntament de Valls l’any 1961. Aquest llibre inicia la col·lecció “Biblioteca d’Estudis Vallencs” i es considera la primera manifestació pública de les activitats de l’Institut d’Estudis Vallencs (inicialment “Estudis Vallencs”). L’autor, Cèsar Martinell, un dels cofundadors de l’entitat, amplia el perfil biogràfic presentat al Saló de Plens de l’Ajuntament amb més informació i dades biogràfiques que ajuden a situar l’artista en el seu context històric, alhora que esboça també una anàlisi de la seva obra artística.

Recull dels articles publicats setmanalment pel prevere Josep Grau i Serra  al setmanari “La Crònica de Valls” que sota la denominació de “salms” aplega històries, tradicions i anècdotes diverses de la ciutat de Valls, referides en molts casos a espais o aspectes que ja han desaparegut (arc del carrer dels Jueus, culte a la Mare de Deu d’Agost, lledoner de Sant Llorenç, …). “Tots ells, amb metàfores d’àgil inspiració o evocacions poètiques, expliquen històries, recullen llegendes i apunten possibilitats o desigs”.

El llibre està il·lustrat per dibuixos de Pere Queralt Fargas, Josefina Giraldo Solé, Eduard Castells Roca, Pau Mercadé Queralt, Jaume Mercadé Queralt, Josep M. Tost Farré, Joaquim Martinell Cisteré, Josep M. Bigas Canals, M. Teresa Sanromà Llenas, Estanislau Ribas Conesa, Joan Manresa Dalmau, Ignasi Ferré Cabré, Josep Busquets Odena, Joan Serafini Masdeu, Josep Pons Pena, Cèsar Martinell Brunet, Francesc Domingo Castellà i Maria Aurea Català Roca.

Publicació que recull els quatre treballs de tipus històric premiats als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l’any 1951: “Jaume Huguet, vallenc” (Pau Mercadé Queralt), “Bosqueigs històrics sobre l’agricultura vallenca” (Josep Piñas Mercader), “Espina Santa” (Francesc de P. París Farré) i “Els cent anys del Teatre Principal de Valls” (Eduard Castells Oller).

Es tracta ja del primer volum en el que la seu de l’IEV, batejat com a Institut d’Estudis Vallencs “Jaume Huguet”, es trasllada a Valls des de Barcelona, ciutat en la que va néixer.

Treballs premiats als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 1961: “Narcís Oller, novel·lista universal” (Francesc Roig i Ferran), “Presència i evolució dels estils arquitectònics a Valls” (Agustí Batalla Rodon), “Història d’una imatge” (Joan Ventura Solé, referit a la marededéu de la Candela), “Breu història d’un gran edifici enclavat a Valls” (Pere Altès Serra parla de l’edifici del Quarter de Valls), i “El dialecte vallenc” (Jaume Aguadé Sordé i Josep Pons Pena).

Diu Joan Ventura Solé, autor del pròleg: “… Hem llegit el llibre amb la millor atenció. Per enda­vant es pot afirmar, sense que això condicioni cap desco­briment, que Costas i Jové ha dut a cap un intent de molta ambició per tal de posar a les mans dels seus amics i compatricis, un vehicle dúctil i clar que ens permeti endinsar-nos en el pensament i l’obra d’aquest vallenc, considerat com una de les més grans figures en la histò­ria del pensament social i religiós de Catalunya.”

Biografia realitzada pel periodista i escriptor vallenc Pere Mialet sobre un dels artistes plàstics amb més projecció de Valls, Jaume Mercadé, considerat el pintor del Camp de Tarragona, que a més a més va tenir un paper destacat en l’evolució de l’orfebreria catalana. L’assaig biogràfic gaudeix del fet que ambdós van ser grans amics, de manera que el llibre està escrit des de la proximitat i la coneixença. El llibre inclou transcripcions de fragments de crítiques artístiques a l’obra de Mercadé, un resum biogràfic i un extracte bibliogràfic de les monografies dedicades a Mercadé, editades entre 1926 i 1967.

Estudi de Cèsar Martinell guardonat amb el Premi “Fidel de Moragas”, convocat per l’Institut d’Estudis Vallencs, centrat en els succesos revolucionaris del 1869. Martinell situa els fets amb tota cura de detalls dins del context històric general espanyol per a centrar-se tot seguit en Valls. Esboça biogràficament alguns dels protagonistes locals més destacats i parla també de les conseqüències per al territori. Interessant és també la relació detallada de publicacions, documents i arxius emprats per a la realització d’aquest estudi.

Conjunt d’anècdotes i històries quotidianes del Valls de finals del segle XIX fins als anys 30 del segle XX. Ferran Casas narra les seves vivències i records, relacionant-los amb els fets històrics més generals. És un relat imprescindible per a trabar la història de la ciutat des d’un punt de vista més de costums i folklore, alhora que també permet conèixer un gran nombre de personatges imprescindibles per a la història i la cultura de la ciutat. El llibre es divideix en dues grans parts, una dedicada al seu mestre, el Dr. Francesc Ballester Castelló, i l’altra als fets i records, “Si la memòria no m’enganya”.

Es tracta d’una obra de referència sobre el judaïsme a la Catalunya nova, gràcies al qual tenim notícia dels mestres, metges, terratinents, mercaders de forments, ramaders, drapers, sastres, dides, pergaminers, argenters, i jueus d’altres oficis que habitaren la ciutat fins l’assalt al call vallenc el 1391. Informa també sobre els supervivents de la gran matança, els conversos i els processos duts a terme per la inquisició i d’altres esdeveniment fins a l’expulsió de la península el 1492.

“(…) és a la vegada l’estudi d’una empresa, d’una família i d’una vila. L’empresa és insepara­ble de la història de la família, i ambdues tindrien poc sen­tit si no s’inserissin dins la realitat social del Valls de fa dos-cents anys. L’anàlisi de l’estructura econòmica i social de la vila segueix un esquema que ja ha esdevingut clàssic. Successivament se’ns presenten els factors demogràfics, l’ac­tivitat agrícola, les qüestions d’ordenació urbana i els dife­rents grups que constituïen la xarxa social.”

Aquesta obra s’insereix en la tendència iniciada els anys 80 del sXX  que maldava per aprofundir el coneixement dels nostres ocells, per divulgar-lo i fer arribar a tothom la necessitat de multiplicar els esforços per a la conservació de la natura. Es dibuixen una vuitantena d’espècies, tot indicant descripció, hàbitat, situació, alimentació, reproducció i veu.

El llibre recull les memòries de l’autor, Ferran Casas i Mercadé, que venen a omplir (en el moment de la seva edició) una llacuna a la historiografia, no tan sols vallenca, sinó fins i tot nacional, ja que si bé s’han publicat diversos textos que recullen la vivència dels seus autors al camp de batalla, són molt més que migrats els que descriuen la vida a la reraguarda, com succeeix en aquest volum.

“El Camp de Tarragona ha estat sempre un gran espai agrícola i precisament per la seva àmplia superfície i pel fet d’estendre’s des del nivell del mar fins a altures superiors als mil metres, englobant així terrenys de contextura diversa i de clima diferent, presenta característiques agrícoles molt variades a les seves diverses àrees. Veure quins són els conreus que hi ha hagut i estudiar-ne l’evolució des de començaments dels segle XVIII fins als moments actuals (1975), era la finalitat que em proposava.” (Josefina Cardó)

“L’interès viu que tenim a conèixer la vertadera història dels Jueus Ca­talans, ens ha menat a dedicar un temps d’estudi a les famílies jueves que, en època medieval, s’establiren per terres tarragonines […]

Cal confessar que hem dedicat un zel especial a l’estudi d’aquelles co­munitats jueves més insignificants, més modestes, de les quals, pel fet que no desvetllen gaire interès, ben poca cosa se n’havia dit. De faisó més suc­cinta, tractarem d’aquelles comunitats que assoliren molta més preponde­rància en el període medieval, i que pel fet de presentar informació més atractiva, han estat ja objecte d’estudi.”

Compendi de diferents treballs premiats als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de Candela dels anys 1951, 1961 i 1971 que encara no s’havien publicat.

1951: Les campanes del temple arxiprestal (Baltasar Segú i Homs); L’agricultura vallenca (Josep Casañas Guasch)

1961: Relació dels actes de culte anteriors a 1936 (Baltasar Segú i Homs)

1971: Tipismes vallencs (Josep Casañas Guasch); Les imatges de la Mare de Déu a Valls (Pere Altès Serra); Quatre fills de Valls, ciutadans d’Europa (Joan Ventura Solé)

Relació de treballs premiats als Jocs Florals de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 1981: L’etapa vallenca de la Reina Elionor Maria d’Aragó (Pere Català i Roca); Estudi de rapinyaires a l’Alt Camp (Màrius Domingo i de Pedro); Valls i la seva importància en la demografia històrica del Camp. L’Edat Moderna —1597-1819 (Francesc Olivé i Ollé i Antoni Moreno Almárcegui); Els camins rals medievals i les creus de terme de Valls (Gabriel Secall i Güell); Assaig sobre folklore vallenc —Valls parateatral (Núria Ventura i Mercè); Anecdotari dels Xiquets de Valls (Daniel Ventura i Solé)

Recull de treballs i estudis promoguts des de l’Institut d’Estudis Vallencs per a commemorar el seu 25è aniversari, en el que es presenta la vida vallenca dels darrers 25 anys des de punts de vista ben diversos: història, estructura comarcal, demografia, educació, mitjans de comunicació, indústria, comerç, esports, cultura… el que el converteix en un molt bon document per a comprendre l’evolució de Valls ens els anys 60, 70 i 80 del segle XX: L’estructura social i demogràfica; L’estructura educativa; El fet esportiu; L’estructura comarcal de l’Alt Camp i l’ordenació del territori; El fet cultural; Evolució industrial a Valls els darrers 25 anys; Els «mass media» a la ciutat de Valls des de finals del segle XIX a l’actualitat; i Valls, síntesi històrica.

Primer gran estudi urbà sobre Valls. L’autor, en comptes de realitzar un estudi general de tipus descriptiu, mostra la realitat actual (anys 80 s.XX) de Valls, tot prenent com a eix fonamental de l’estudi les diferències demogràfiques, econòmiques i socials que s’estableixen al seu interior.

La monografia recull la història dels Yxart, família d’origen occità, que van saber adquirir una posició social rellevant dins la seva comunitat. El treball ha tingut en compte la hisenda, les vinculacions familiars, les percerpcions de rendes i drets senyorials, els guanys comercails, l’activitat industrial i la seva participació i influència en la vida quotidiana de la ciutat, així com les relacions amb altres comerciants i industrials del Camp de Tarragona, de Barcelona, Andalusia, Galícia, Marsella o Madrid amb els que van mantenir contactes.

Inventari de tots els arbres públics de Valls realitzat l’any 1985 (l’inventari va quedar tancat el 31 de desembre de 1985) a partir de la delimitació de l’àrea d’estudi, la localització de cada exemplar i la recollida sistemàtica de les dades dendromètriques. Cada espècie compta amb una fitxa descriptiva específica, dibuix i situació concreta a Valls i el seu estat.

Recull de publicacions periòdiques impreses a Valls durant el segle XIX. Es descriu el contingut de les esmentades publicacions, ordenades cronolò­gicament, segons una metodologia preestablerta, concretament la «fitxa ca­racterística» del francès Jacques Kayser. (…) L’objectiu del treball és proporcionar als investiga­dors una eina de treball de la que fins ara no disposaven. Dins de la intro­ducció es fa una breu història de la premsa i de les impremtes de Valls.

Reproducció facsímil íntegra de la primera revista en català de literatura, ciències, arts i interessos locals editada a Valls: La Pàtria Catalana (octubre 1880 -agost 1881). La publicació inclou un complet anàlisi previ realitzat per l’erudit i historiador local Francesc d’A. Costas Jové, una llarga i útil presentació que dóna notícia del primer nucli regionalista vallenc estructurat, alhora que ofereix una consulta fàcil dels textos en establir diversos apartats generals.

“La Societat Agrícola de Valls és hereva de la primitiva Societat de Treballadors del Camp. Els inicis cal remuntar-los a l’any 1891, i, pel que fa a la Societat de Treballadors del Camp, al 1888. Els orígens de la Societat són confusos cronològicament parlant, pel que fa a la seva etapa fundacional, però no ho són, de cap de les maneres, com a resultat d’un esperit associatiu arrelat (…) al llarg del segle XIX.”

Aquest estudi, que recull els primers 100 anys de l’entitat, va més enllà de dates i límits geogràfics per a esdevenir un referent sobre el cooperativisme agrícola català.

“Dins d’aquests trets de mogràfics, econòmics i socials que configuren el marc històric del segle XVIII a la comarca de Valls, se situen les més de 240 biografies mèdiques i paramèdiques que Josep Maria Sánchez presenta detalladament en el seu llibre. Aportació que, […] suposa un catàleg exhaustiu d’una comunitat científica arrelada a la comarca, del qual, posteriors estudis de l’època no en podran prescindir.”

“El present treball no ve a ser res més que una succinta història dels orígens i de la posterior evolució dels carrers, de les places i dels ravals, elements bàsics de la configuració primitiva de l’urbanisme vallenc, seguida d’altres compo­nents més recents, com ara els passeigs, les avingudes i les barriades.

Potser pel fet d’haver-nos dedicat a l’estudi urbanístic medieval de Valls, hem posat una especial atenció a comentar quins foren els principis i la localització dels indrets que ajudaren a configurar l’antic recinte de la vila, la qual cosa ha propiciat que aquesta aportació històrica no depassi en gaire els límits que marcaven les muralles, llevat d’algunes excepcions en què hem considerat que l’accentuada vellúria que presentava el tocom ho mereixia. Malgrat aquest planteig, no hem deixat de ressenyar les vies d’exigu protagonisme històric.” (Gabriel Secall)

Recull de ponències i comunicacions presentades a la XXXV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Valls i Vila-rodona el 24, 25 i 26 de novembre de 1989.

Aquest llibre recull més de 150 caricatures realitzades per l’artista Josep M. Tost i Farré, la majoria de les quals publicades a la revista Cultura -tot i que  n’hi ha que provenen de catàlegs d’exposicions o de programes de mà- acompanyades d’un extracte de les entrevistes a diversos personatges publicades a la secció “Parleu-me’n” o bé “Entrevista”, d’aquesta revista. El 90% de les entrevistes van ser realitzades per la Núria Ventura Mercè, i responen a interessos i temàtiques ben diverses representades per protagonistes amb un interessant bagatge cultural, vital, artístic o professional.

El llibre de Ricard Ibarra i Ollé suposa, en síntesi, un estudi i un balanç econòmic sobre la població i la riquesa de Valls i comarca a la segona meitat del segle XVIII, un esforç considerable si es té en compte que es tracta d’un període pre-estadístic propi de l’Antic Règim. L’autor analitza el marc urbà (el poblament i la distribució de la població, el perímetre de la ciutat i les zones que constituïen la riquesa urbana;) i el valor econòmic comarcal (els conreus i la ramaderia, la indústria i el comerç, base dels seus intercanvis mercantil) partint de la informació aportada pel Reial Cadastre.

Estudi de cas sobre la base i evolució de la institució hospitalària a Valls, des de l’Edat Mitjana fins a finals del segle XX. El cas permet discutir el significat social i cultural de les institucions d’atenció a Catalunya i la seva economia política.

Aquest volum aplega dos treballs presentats i guardonats amb Premis Extraordinaris al certamen convocat, el febrer de 1991, amb motiu de les Festes Decennals de la Marededéu de la Candela a Valls.

Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp consisteix en una anàlisi micro-sòciolingüística d’una sèrie de trets variables del parlar d’aquest territori a través de 76 entrevistes realitzades a persones amb edats compreses entre els 15 i els 75 anys. Marc Fustè, Marquet de la Dona, i els seus balls parlats és un treball acurat que ens situa l’autor en un temps i un espai, fa el seu perfil biogràfic i estructura la seva obra en aquest tipus de teatre popular, tot fent una classificació dels balls atribuïts a Marc Fusté.

És un intent de resseguir els passos dels vallencs que es dedicaren a la pell al llarg del temps. El text ve presidit per un eix de força: la difícil transició del ram a l’edat contemporània, a les implicacions individualistes, competitives i fortament capitalitzades del món industrial. Les autories es pregunten i tracten de respondre honestament, d’acord amb les fonts disponibles, per què una font d’acumulació de capital a l’Edat Moderna –com són els diferents processos de la pell- esdevé un sector decadent, sense iniciativa, envoltat de dificultats a l’Edat contemporània. Donat el fet que en Història no hi ha una direcció unívoca entre les causes i els efectes, intentar explicar el fenòmen és tnat com intentar explicar la decadència de la ciutat i viceversa.

L’home amant de la vida local trobarà una visió integrada d’allò que s’esdevenia en el passat. L’investigador trobarà a les seves notes i apèndix, una referència documental, no per indirecta, menys rica.

Narcís Oller i de Moragas constitueix una visió, pròxima en l’espai i simultània en el temps, de la vida i obra de l’escriptor vallenc. La seva lectura ens permet d’entendre l’empremta que va rebre l’escriptor per part de la família: els Moragas, els Tavern, els Yxart… També ens introdueix en la influència de l’entorn social i geogràfic que generà el procés creatiu del novel·lista. Gràcies a l’autor de la biografia, sabem que “Tito del forn”, personatge vallenc, inspirà l’heroi de El transplantat. Les estades de Narcís Oller a la Cerdanya són plasmades de forma clara a Pilar Prim. Les passejades per París amb Paidovsky es reflecteixen a La febre d’or… Conté elements per a l’estudi de la sociolingüística històrica i la història de la literatura, i ens permet de conèixer més bé la cultura catalana de començament de segle.

La Creu Roja de Valls, al llarg de pràcticament tot el segle XX, ha tingut un gran protagonisme en la vida de la ciutat. En el llibre que teniu a les mans, Pere Benaiges fa un recorregut que comença l’any 1909 quan, coincidint amb el centenari de la Batalla del Pont de Goi, la institució començava les seves activitats a Valls. Per a fer l’esmentat recorregut, l’autor es val tant dels records propis com dels relats que li contaren alguns antecessors, com d’un ample arxiu documental que ha anat aplegant en el decurs dels anys. L’estil en el que està redactat el text és personalíssim, viu i, fins i tot, apassionat en alguns moments: un text farcit d’anècdotes que permeten gaudir de la seva lectura.

L’objectiu d’aquest recull documental relatiu a la família Veciana, nissaga que comandà els Mossos d’Esquadra ininterrompudament entre els anys 1721 i 1836, no és altre que posar a l’abast dels investigadors una important eina de treball que permeti obrir noves línies d’investigació, necessàries per conèixer millor la història de la policia catalana, dels Veciana, de Valls i de Catalunya.

La Capilla de música de la catedral de Toledo es compta entre les més importants de la península. Entre els mestres compositors que la dirigiren, va destacar de manera especial Jaume Casellas, nascut a Valls l’any 1690, el qual ocupà el magisteri de Toledo entre els anys 1734 i 1762. Entre el 1715 i el 1733 havia estat mestre a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona , el que li reportà el prestigi necessari per ser escollit a Toledo. Aquest llibre pretén desvetllar els aspectes fonamentals de la vida i de l’obra d’aquest insigne compositor atenen tant a la seva faceta de director musical, com a la de la seva tasca creativa, amb un valuós catàleg de 368 obres conservades. Jaume Casellas fou un mestre en l’elaboració del repertori religiós que es practicava a les catedrals espanyoles durant el segle XVIII.

La història del santuari del Lledó de Valls vol ser una aportació més al coneixement de l’esdevenir dels vallencs i vallenques al llarg de més de sis-cents anys de vivències religioses i també socials, a través de l’estudi de la seva devoció envers la Mare de Déu del Lledó. En aquesta dilatada trajectòria, el santuari ha estat testimoni a més a més de molts altres esdeveniments a banda dels religiosos, com poden ser socials, tradicionals, econòmics i malauradament també bèl·lics. Aquesta obra de recerca històrica és fruit d’una tasca de més de dos anys de visitar arxius, remoure documents i consultar les seves fonts, i també d’escoltar les aportacions dels testimonis d’algunes persones i els coneixements d’altres vinculades al santuari, tant per a l’estudi com per la devoció.

Aquest llibre és el testimoni de l’existència d’una societat creada per voluntat popular i destinada a la producció i distribució d’energia elèctrica: la Cooperativa Elèctrica de Valls (1924-1948). La seva importància va sobrepassar l’àmbit estrictament local, ja que es va convertir en un model aplicable a altres poblacions enfront al domini dels monopolis de les grans companyies instal·lades al país. A la primera part de l’obra s’analitzen els prolegòmens i els fonaments que portaren a terme l’electrificació de la ciutat de Valls els primers anys del segle XX. Després l’estudi se centra en la fundació i posterior evolució de la Cooperativa Elèctrica fins al període de la Guerra Civil, que  va sacsejar el funcionament de la central i la seva organització, exercida pel Control Obrer i integrada en els Serveis Unificats de Catalunya (SEUC), i el difícil període de postguerra que va encetar una dinàmica regressiva, agreujada per la política intervencionista del nou règim, que entre d’altres factors, van empènyer la Cooperativa a la seva dissolució.

El Banc de Valls (1881-1979). Esborrany històric amb records i comentaris personals conté les experiències que durant cinquanta-set anys Francesc Costas i Jové visqué en aquesta entitat bancària des de diferents càrrecs de responsabilitat. Es tracta d’una visió personal i propera dels esdeveniments del Banc, descrits i analitzats de forma acurada i alhora inserits, amb una visió particular, dins la dinàmica econòmica general de Valls i Catalunya.

Hi trobarem les arrels del Banc, els seus fundadors, els primers accionistes, les primeres emissions d’obligacions, la participació en el finançament d’obres públiques i privades, l’expansió mitjançant sucursals a altres poblacions, el foment de l’estalvi, el període de la Guerra Civil i la postguerra i, finalment, la venda de les accions a una altra entitat bancària. Tot plegat ens ajudarà a compondre millor la història del Banc de Valls, que ha de contribuir a entendre millor la història de Valls dels darrers dos segles.

Aquí comptem per festes de la Candela no és un llibre d’història en el sentit clàssic del terme. És, en tot cas, una petita aportació, però molt enriquidora, a la història dels grans fets, realitzada a partir de la reconstrucció informal, personal i subjectiva de situacions, representacions, vivències, creences, idees… en fi, memòries de la història i de la vida ofertes de manera generosa per 30 persones de Valls. La intenció d’aquesta obra no és elaborar una relació de fets històrics concrets, sinó veure com les persones els representen en els relats que teixeixen a través de la seva memòria biogràfica, de la seva història de vida individual. D’aquesta manera, doncs, no es tracta només de recopilar dades, sinó de recuperar-les, preservar-les de l’oblit i, molt especialment, atorgar a les persones el protagonisme que els correspon en la Història en majúscules.

D’escriptura fàcil, planera i irònica, Pere Mialet (Valls, 1900-Barcelona, 1968) va conrear una gran quantitat de gèneres literaris –poesia, contes, narracions, novel·la, teatre, periodisme-, d’entre els quals destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no només tenia vocació sinó un gran ofici.

Malgrat tot, el nom de Pere Mialet, com el de tants altres, no sovinteja en els llistats dels grans periodistes catalans dels anys 20 i 30 del segle XX. Tanmateix el periodisme d’aquella època deu molt als Pere Mialet que donaren sentit, substància i contingut a la premsa de Barcelona i, molt especialment, a l’efervescent premsa local i comarcal catalana de l’època. Paral·lelament, presenta un vessant de creació literària, de caràcter popular, amb especial dedicació als contes i a la novel·la curta, i ocupa també un espai de singular rellevància en el teatre català de la postguerra, en particular el teatre amateur. Si tenim en compte que en aquells moments era pràcticament l’únic que popularment i socialment existia, ens adonarem del grau d’interès que tingué la seva obra.

Aquesta obra presenta una visió actualitzada d’una família d’artistes, els Bonifàs, dedicats de manera primordial a la talla de fusta i a la realització de retaules, actius entre la segona meitat del segle XVII i l’inici del segle XIX. Tot i que treballaren arreu de Catalunya, l’epicentre de la seva actuació va ser la ciutat de Valls. El treball aporta una biografia detallada, basada en noves dades documentals, de cadascun dels membres escultors de la nissaga: Lluís Bonifaci (el besavi), Lluís Bonifaci i Sastre (l’avi), Baltasar Bonifaci i Anglès (el pare), Lluís Bonifàs i Massó i Francesc Bonifàs i Massó (els fills). També s’aporten dades biogràfiques d’altres membres de la família, dels comitents i dels col·laboradors dels artistes. Al mateix temps, s’ha establert el catàleg de les seves obres, amb una dedicació específica als darrers membres de la nissaga, Lluís i Francesc Bonifàs i Massó. El treball aporta també una bibliografia molt completa i un cos d’imatges que recupera l’arxiu fotogràfic de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell.

Carles Cardó promogué el diàleg entre fe i cultura, revelació i pensament, tradició i modernitat. Visqué en una època en què ressonava la intransigència del “tot o res”. Creà instruments de comunicació que superaven tota visceralitat. Aquí rau la raó de la revista que creà l’any 1925, duradora fins al 1936, La Paraula Cristiana.

Cardó hi tenia sempre tribuna oberta en el pòrtic i, ocasionalment, en assajos de temàtica diversa. La seva rigorosa reflexió partia de l’esdeveniment que rellegia des de la filosofia i des de la fe i moral cristianes. El seu estil assoleix una alta qualitat lingüística i literària. La finalitat de l’edició dels pòrtics publicats per Cardó a La Paraula Cristiana respon a una necessitat social i nacional d’aprofitar el benefici d’un discurs que avui podria tenir encara una oportuna incidència. El lector accedirà sense intermediaris a uns textos que, tot i ésser escrits en anys llunyans, s’inscriuen en el pensament clàssic dels temps.

El 25 de febrer del 1809 el gruix de l’exèrcit espanyol a Catalunya, dirigit pel general suís Teodor Reding, l’artífex de la victòria de Bailén, i del VII Cos d’Exèrcit francès, comandat pel prestigiós general Laurent Gouvion Saint-Cyr, s’enfrontaren en una batalla que tingué per escenari una part important dels termes de Valls i d’Alcover. La batalla de Valls, coneguda popularment amb el nom de batalla del Pont de Goi, fou una de les batalles campals més importants de la Guerra del Francès a Catalunya i, juntament amb el setge de Tarragona del 1811, esdevingué el principal fet d’armes que tingué lloc al Camp de Tarragona.

El vallenc Marc Fusté Olivé, Marquet de la Dona, dins la seva modèstia, mereix ser estudiat i reconegut, tal com ha succeït en aquests darrers anys gràcies als estudis d’erudits que, amb destresa, s’han apropat a la seva obra. El llibre que teniu a les mans fa una nova aportació al concurs dels esforços dedicats a perpetuar la memòria de l’autor de tantes peces populars que animaren les festes majors i també les votives dels pobles del Camp de Tarragona i del Penedès a cavall dels segles XIX i XX.

La Societat Coral Aroma Vallenca va constituir-se el 31 de maig de 1861, encara que, probablement, des de feia un temps, ja funcionava com a grup coral. Seguint els passos d’altres entitats, creades arreu de Catalunya durant aquest període i convertides en eix vertebrador de la societat, un grup de cantaires sota el lema Virtut, Progrés i Amor varen ser els encarregats de liderar el moviment coral a la ciutat de Valls. La llarga història del Coro, com tothom el coneixia, vol expressar el testimoni de moltes persones que li ha donat forma i dels fets que han configurat la vida associativa i cultural, tot generant un important i preuat patrimoni en benefici de la ciutat de Valls.

(edició bilíngüe català-anglès)

Durant la tardor de 2016, l’Institut d’Estudis Vallencs va dedicar el seu cicle bianual de Patrimoni Humà al músic vallenc Robert Gerhard (1896-1970), quan s’esqueia el 120è aniversari del seu naixement. Volíem, a l’espera d’un reconeixement en l’àmbit de tot el país, continuar posant èmfasi en l’actualitat de la seva composició i obra. Per això vàrem dissenyar un conjunt d’activitats i actes per aportar, per una banda, nous coneixements sobre Gerhard, i per l’altra, per ampliar el coneixement que la nostra societat en té.

Aquest llibre és el fruit de la participació de diversos ponents en la jornada acadèmica d’aquest “patrimoni humà” dedicat al genial compositor, ampliat amb altres aportacions que enriqueixen el present volum.

Check the summary in English 

Aquesta obra vol reconstruir una part de la petita història dels homes i dones que visqueren a la vila de Valls quan s’albirava el segle XIV. En aquests moments, som davant de la segona població en importànica demogràfica del Camp de Tarragona, només superada per al mateixa ciutat arquebisbal. Una vila amb una important activitat agrícola, però també capdavantera en indústria tèxtil i en activitats mercantívoles.

Tot recuperant la memòria documental de la desapareguda església de Picamoixons, l’autora ens ofereix també una visió general de la història d’aquest poble a partir de l’època medieval, on trobareu la creació del nucli de Rocabruna, posteriorment anomenat Picamoixons; el seu urbanisme en els segles XIV i XV; l’esforç dels veïns per aixecar una església al segle XVI, que esdevindrà un element vertebrador de la vida dels habitants d’aquell nucli allunyat de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, de la que n’era sufragània; el creixement demogràfic de Picamoixons al llarg del segle XVIII; l’important pas de la vicaria sufragània amb una presència escadussera del rector, amb les seves conseqüències en l’assistència religiosa als habitants d’aquell poble, a una vicaria nutual, lligat a la construcció de la nova església, de l’abadia i del cementiri; la religiositat dels veïns; la incidència de la Guerra del Francès; i l’evolució demogràfica de Picamoixons al llarg del segle XIX.