Per conèixer l'Alt Camp

És el primer número d’una col·lecció que neix amb un clar objectiu de divulgació dels coneixements científics de la comarca.  Els Orígens centra l’Alt Camp en els períodes coneguts com a prehistòria i edat antiga a partir d’una completa explicació general després de la qual s’exposen els fenòmens i els jaciments més importants de cada època a la comarca. S’inclou també un interessant vocabulari i unes propostes de treball adreçades principalment a l’àmbit escolar.

“Si des d’un punt elevt mirem el paisatge que ens envolta, el veurem com un mosaic ben divers en el que es barregen pobles i ciutats, camins i carreteres, camps de conreus, muntanyes, petits barrancs, etc. Aquest llibre tracta específicament de les “taques verdes” d’aquest paisatge: on es troben, com s’originen, com evolucionen en el temps, etc.” (…)

Inclou un mapa de vegetació, un índex de plantes i cinc itineraris per a observar la divesitat vegetal.

(…) “Hem tractar de lligar la geologia global, a gran escala, amb la geologia de la comarca, a petita escala i, a més a més, hem pretès que el que diem sigui comprovable sobre el terreny per a una persona no experta en les ciències de la Terra”

L’església de Sant Bartomeu d’Alió és una de les primeres que trobem documentades al Camp de Tarragona (1154), signe inequívoc de l’existència d’un nucli de població on avui es troba el poble.

Indefectiblement, l’origen medieval dels pobles i ciutats del nostre territori implicava l’existència d’una capella o església, que esdevenia un element essencial en una societat que marxava al ritme que els poders feudal i eclesiàstic marcaven.

En el cas d’Alió hi havia, a més, una especial relació amb l’Arquebisbat de Tarragona, que posseïa la senyoria del poble en la persona d’un dels seus dirigents, primer el paborde i més tard el canonge infermer. La pervivència d’aquest vincle durant més de set segles fa interessant l’estudi de l’esdevenir de l’església en paral·lel al del poble, especialment pel que fa a l’edat mitjana i moderna, en què la relació església poble serà més intensa.

Aquest llibre dóna a conèixer els arbres més remarcables d’Aiguamúrcia i alguns altres que es troben en procés de catalogació com a arbre d’interès monumental o local. Són arbres que es caracteritzen per
les seves grans dimensions, perquè tenen un interès socioecològic, una bellesa o una edat considerables, perquè han sigut testimonis d’algun fet històric o perquè tenen al seu voltant llegendes o tradicions que els
fan singulars. En molts casos es dóna la combinació dels diferents factors a la vegada. La dendrocultura és l’estudi de la biologia i la cultura dels arbres significatius i en aquest llibre hi trobareu la fitxa amb la ubicació, l’alçada, les coordenades, les mesures, l’estat fitosanitari, el motiu de la singularitat, l’entorn i les espècies que l’envolten i algun aspecte històric i cultural de cadascun dels quaranta-quatre arbres singulars
del terme municipal d’Aiguamúrcia.

El patrimoni industrial posseeix un gran interès històric, social, arquitectònic i tecnològic, que s’ha de posar en valor. L’objectiu del llibre és donar a conèixer aquesta important i rica tipologia arquitectònica del territori tarragoní, amb unes pinzellades del patrimoni que conservem a les nostres comarques, en major o menor mesura. Veurem la diferent evolució industrial que hi ha hagut, tot depenent de les característiques de cada comarca. Observarem que hi ha elements arquitectònics que s’han recuperat, que s’han modificat, que se’ls ha donat un nou ús, o que fins i tot se’ls ha museïtzat. Però també ens trobarem amb edificis i elements caiguts en l’oblit, abandonats o mig enderrocats pel pas del temps. En cap cas no podem desmerèixer les restes que encara trobem, ja que totes ens ajuden a comprendre millor la nostra història i la nostra cultura.

A Ahir i avui de Vilabella, no tan sols trobareu una història general del municipi, des de les primeres mostres de poblament fins l’actualitat, sinó que gran part del treball se centra en exposar l’evolució urbanística de Vilabella al llarg de la seva història. Un estudi de l’urbanisme, i també de la demografia i economia, que l’autora relliga perfectament amb la història dels seus edificis, tant de particulars, com públics o de serveis, i amb la de les generacions de vilabellencs que els habitaren i en feren ús.