Per conèixer Valls

El primer volum de la col·lecció recull l’exposició del dibuixant Lluis Cebrián Guerrero sobre les antigues fonts i safareigs de Valls, elements relacionats amb l’aigua alguns d’ells ja desapareguts. Les imatges s’acompanyen dels textos descriptius del cronista i historiador local Pere Altès Serra.

Aquest estudi no només se centra en la història del Grup de Teatre (amateur) de la Congregació Mariana (1952-1972), sinó que és recull del fet teatral vallenc del segle XX a la ciutat de Valls. A més de la gran quantitat de fotografies, destaca la relació exhaustiva de les obres teatrals interpretades entre el 1952 i el 1971, amb el repartiment complert i altres dades d’interès, i la relació del GTCM amb el Teatre Principal de Valls.

L’antic Hospital de Sant Roc (s. XVI) és un edifici amb historia i, més que res, un niu d’històries per les diverses institucions que hi han viscut, alguna de les quals fins i tot hi ha nascut, i les que encara perduren al recer de les seves velles parets. Una història que ha estar seguida per moltes historiadors vallencs amb una publicació molt dispersa dins d’una temàtica més general, pero que mai fins ara no ha tingut una monografia que hi versés explícitament

Aquest llibre explica l’estiueig a la partida del Bosc de Valls a partir del segle xix. L’obra és el resultat d’una il·lusió i d’una recerca. La il·lusió d’una persona que estima el Bosc i el patrimoni familiar, com és la Joana Vives i Rodon, que engrescada pel Rafel Bigorra i Rius, gran enyorat de Valls, va posar-li fil a l’agulla fa uns anys. La recerca de la Pilar Vives Corbella ha estat orientada vers la història de la vida quotidiana i de la cultura material. Aquest punt de vista, més interdisciplinari, permet ampliar els objectes d’estudi i el més interessant, augmentar els subjectes de la història.

Un llibre que commemora a través de textos i profusió d’imatges  els 125 anys d’història de la línia Valls-Vilanova-Barcelona tot analitzant la història del seu origen, les locomotores i cotxes de viatgers des de la inauguració de la línia fins a la seva electrificació, els horaris, els diferents oficis que es desenvolupen en tota explotació ferroviària fins al moment actual, i les celebracions realitzades tant l’any 1983 a Valls amb motiu del centenari de l’arribada del ferrocarril, com les dels 125 anys.

La publicació d’aquest llibre s’emmarca dins la commemoració del cinquantè aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Verge de la Candela de Valls. L’objectiu és, bàsicament, recollir les dades més rellevants de la història de l’entitat al llarg d’aquest mig segle i oferir-ne una visió de conjunt. No hi ha, per tant, una voluntat d’exhaustivitat a l’hora de plasmar-hi la informació, sinó més aviat la intenció de reseguir l’evolució general de l’Agrupament i, alhora, de deixar constància de les dades i els aspectes de l’entitat que es consideren dignes d’esmentar.

Un homenatge al primer edifici d’escola pública de Valls, reclamada per una societat que cercava valors com la pluralitat, la convivència i, sobretot, l’educació. La monografia té tres parts ben definides: la primera, de caire històric, repassa, a partir de la consul­ta de la documentació històrica dipositada als arxius, com es va crear el Grup Escolar Rafael Campalans i com va esdevenir Nuestra Señora de la Candela i, ac­tualment, la Candela. La segona està dedicada a les persones que han passat per l’escola (directors, mestres, antic alumnat, Consergeria, pares i mares…) mentre que la tercera se centra en el present de l’escola.

Aquest llibre és el resultat d’un projecte col·lectiu en el qual ha participat la societat vallenca d’una manera exemplar i admirable. En aquesta obra el protagonisme el té la fotografia, però acompanyada d’algunes paraules, per ajudar a veure i captar millor les imatges: una breu ressenya histórica de cada centre escolar representat a les fotografies recollides, seguint un ordre cronològic, sense oblidar les escoles que no apareixen fotografiades, i que també són anomenades com a record

L’estudi permet seguir les vicissituds d’aquesta institució docent al llarg d’una dilatada vida que s’inicia el 1864 amb una escola per a nenes, que havia de donar suport econòmic a la també recent creada Casa Caritat, la qual acollia infants desvalguts. També ens permet seguir la història d’un edifici religiós que, afectat per la desamortització de Mendizábal, va passar de ser convent a escola després d’una etapa en què, fins i tot, fou hospital. Però el que és realment interessant és la vida que han generat totes les persones que d’una manera o altra han format part del complex entramat de l’escola: religioses, alumnat, mestres, pares i mares, treballadors…

Un llibre escrit a diverses mans, que corresponen a diversos especialistes en diferents ambits del treball de l’arquitecte Vives. Així, Miguel Usandizaga ens introdueix en l’arquitectura en l’epoca de Vives Castellet; Albert Cuchi ens aporta l’estudi d’un aspecte poc conegut de Vives, el del disseny de sistemes d’abastament d’aigues i la seva evacuacio; de la vida i l’obra de l’arquitecte en parlen Sonia Roca, Francesc Murillo i Patricia Rodriguez, i finalment Pablo Giori introdueix la tasca duta a terme per la Mancomunitat de Catalunya en temes de patrimoni, i ho fa basant-se en els treballs realitzats per Vives Castellet, Martorell i Catala Pic per al Servei de Catalogacio i Conservacio de Monuments.

L’autor recull 50 llegendes, contes i rondalles sobre Valls procedents de fonts orals i documentals -especialment el manuscrit inèdit escrit l’any 1971 per Cèsar Martinell. Les il·lustracions han anat a càrrec de joves estudiants d’educació secundària i batxillerat artístic de l’Institut Narcís Oller de Valls, coordinats per la professora Alba Figueras.

El centenari de la Biblioteca Popular de valls representa una excel·lent oportunitat per entendre i apreciar la tasca impulsada per la Mancomunitat de Catalunya. El llibre fa un repàs d’allò que va representar l’edifici, el disseny i la construcció, i es documenta el procés de creació de la Xarxa de Biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya i l’empenta que rebé la societat vallenca amb la construcció de la biblioteca pública. El paper de les bibliotecàries ocupa també un capítol destacat.

Llibre monogràfic de referència dedicat al destacat escultor vallenc que mai es va desvincular de la seva terra, on per primera vegada es recupera i documenta la seva vida, trajectòria i un primer catàleg d’obra que queda obert a noves incorporacions.

50 anys de la història de l’Escola Enxaneta de Valls, un projecte cooperatiu nascut l’any 1968 per la voluntat d’un seguit de famílies i docents que treballaren per consolidar una escola oberta, participativa i arrelada a la ciutat i al país.

(…) L’autora no ha volgut fer un catàleg de les tendes vallenques d’una època; no hi són totes, ni ho pretén. Potser els lectors i les lectores de més edat, que també van conèixer aquells temps, trobaran a faltar alguna les «seves» botigues. Però segur que les que hi surten tenen tantes coses en comú que no els costarà gaire trobar-hi les semblances. Tampoc vol ser un llibre de receptes de cuina, encara que ens en regali alguna; ni una llista d’ingredients que s’hi cuinaven en aquell moment; ni un tractat d’història, ni d’antropologia, tot i que ens relata una pila de costums i tradicions de la vida quotidiana. (…)

Estudi complet i rigorós que recull la història del campanar, des del segle XVI, quan es projectà bastir un cloquer per a la nova església parroquial, fins a pràcticament el 2022, passant pels diferents intents fallits d’aixecar-lo, el procés de construcció definitiva del campanar, l’important pes que ha tingut en l’imaginari col·lectiu dels vallencs i les vallenques i els treballs de restauració portats a terme des dels anys vuitanta, sense oblidar aspectes tan interessants com són les campanes i els campaners, el rellotge o els grafits.

Un nou estudi que actualitza la informació de què disposàvem sobre la vida i l’obra del pintor vallenc, Francesc Galofre Oller, completa la seva biografia, recull la seva extensa producció i el situa en el lloc que li pertoca dins la història de l’art català.

Aquest llibre, Les dones de l’agulla a Valls, està centrat en les modistes, brodadores, puntaires, cosidores, sastresses, cotillaires, sargidores, mestresses, oficiales, aprenentes… i en dones d’altres oficis relacionats, essencialment al Valls dels segles xix i xx, que completen aquest univers; tot plegat una historia comuna que dona veu a les seves protagonistes. Com diu l’autora: “L’objectiu és deixar constància de les experiències del treball anònim de les dones, que en molts casos és un art, atesa la seva tècnica, la força creativa i la seva bellesa. I, alhora, recuperar la memòria de les dones vallenques, escriure els seus noms, començar la seva genealogia, donar-la a conèixer i trencar el seu silenci.”

Testimoni de cent anys de trajectòria d’una de les institucions educatives més importants de Valls, de la nostra comarca i de les comarques veïnes. Des d’aquella Escola Professional de l’any 1924 fins a l’actual Institut Jaume Huguet sempre trobem aquell batec de vida educativa, social i cultural que emana gràcies al seu esforç, a la seva iniciativa i a la seva capacitat d’innovació.

L’Institut Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls va ser la primera Escola sorgida de la iniciativa ciutadana, obrera i privada de l’Estat. Així ho va destacar el ministre de l’època en la seva primera visita a l’Escola. Aquesta trajectòria se’ns mostra a través de tres blocs que representen les seus que l’Escola ha ocupat al llarg de cent anys: l’antic convent del Carme, l’antic quarter de cavalleria i l’actual institut a la Creu de Cames. Així es fan paleses les circumstàncies històriques de cada moment i les dificultats que va comportar ubicar-se a cada nou edifici, però, com sempre, la voluntat i la il·lusió pels nous reptes van triomfar.