Valls i la seva història

El volum conté dues grans parts. La primera es dedica a l’estudi del medi físic i natural, en quant a marc sobre el qual s’han desenvolupat els fets històrics, sobre el qual han deixat la seva petjada les succesives generacions, al qual s’han hagut d’adoptar, del qual han procurat extreure’n els recursos necessaris per la seva subsistència, mentre que a la segona s’estudia la societat actual, en quan és el fruit, almenys en part, de tot allò que ha succeït en el passat, posant també l’accent en les perspectives de futur. És en aquest apartat en el que es fa un repàs de com és la població vallenca actual, quines característiques presenta, quins factors són els responsables de la seva evolució, quines activitats econòmiques li donen vida, com s’organitza i interactua socialment, quina mena d’urbanisme ha desenvolupat, etc.

El volum recull els jaciments protohistòrics de Valls i el seu territori, des dels de primera categoria com els de Picamoixons, excavats per l’equip de prehistoriadors de la Universitat Rovira i Virgili, i el del Vilar, amb constants troballes des de l’inici del segle XX, a altres tant significatius com el conegut forn de Fontscaldes o el poblat del Puigcabrer, que controla el pas estretègic del riu Francolí. El món romà està representat per les nombroses vil·les escampades pel territori, la major part de les quals encara s’han d’estudiar i excavar. No obstant això, l’afortunat descobriment i excavació de la vil·la de Valls va permetre obtenir informació de primera mà que s’ha incorporat en aquest volum. L’estudi no s’ha limitat al territori administratiu actual de Valls sino que s’han tingut en compte altres criteris com els accidents geogràfics. Així, especialment pel que fa al període prehistòric, el territori s’ha estès a les valls dels rius Francolí i Gaià.

Aquest recorregut per la història de Valls des de la seva fundació, a mitjan segle XII, fins a les acaballes del segle XV té el seu punt de partida en el trànsit del món visigot i l’ocupació feudal del territori que donarà lloc a la senyoria de Valls (s. XII i XIII). El desenvolupament del règim senyorial entre els segles XIV i XV és també abastament analitzat, fent una aturada especial en el desenvolupament del municipi, l’urbanisme i l’activitat econòmica, sense deixar de banda la demografia i aspectes de caire més social. Un llibre excel·lent per a comprendre l’estructura actual de la ciutat de Valls.

En aquest volum s’analitza el període comprés entre els segles XVI i XVIII, tres-cents anys que senten les bases de la ciutat actual i en els quals es produeix el gran desenvolupament econòmic, demogràfic i urbanístic de Valls que faria que l’historiador i polític Antoni Rovira i Virgili parlés d’aquesta ciutat com el “rovell de l’ou” del Camp de Tarragona.

Els fets de la història de Valls en l’època contemporània s’inicien amb la famosa batalla del Pont de Goi o Batalla de Valls (1809) i no deixa de tenir esdeveniments fins als nostres dies. Fets tant importants com l’arribada del ferrocarril (1883), l’obtenció del títol de ciutat el mateix any, la creació del banc de Valls (1881) que tanta incidència tingué en la vida econòmica i social de la ciutat i de la seva rodalia, la Companyia Elèctrica de Valls (1924) o la República i la Guerra Civil, només són punts emergents de la seva història. El volum V està centrat en el segle XIX a Valls.

Els fets de la història de Valls en l’època contemporània s’inicien amb la famosa batalla del Pont de Goi o Batalla de Valls (1809) i no deixa de tenir esdeveniments fins als nostres dies. Fets tant importants com l’arribada del ferrocarril (1883), l’obtenció del títol de ciutat el mateix any, la creació del banc de Valls (1881) que tanta incidència tingué en la vida econòmica i social de la ciutat i de la seva rodalia, la Companyia Elèctrica de Valls (1924) o la República i la Guerra Civil, només són punts emergents de la seva història. El volum V està centrat en el segle XIX a Valls.

Article que resumeix la història dels Xiquets de Valls als segles XIX i XX, realitzat per l’historiador del Fet Casteller, Pere Ferrando Romeu.